POU CLAR, BOCAIRENT I SENDA DELS ENGINYERS

Eren les 7:15 del matí. Era de nit. El cel estava ras, però no feia tant de fred com la darrera nit. Poc a poc anàvem acudint tots els que havíem quedat. Carles, Javi, Soro, Francisco, Ximo i jo. Després de unes salutacions, un cafè calent i unes rialles, vam carregar les bicis en els vehicles. Destí, Ontinyent.
Ja en el Pou Clar, amb les bicis en terra i amb 0º de temperatura (ni fred ni calor) :-), vam començar la marxa.

Pou Clar - 8:00h

Després de uns 3 Km per la carretera que va fins a Fontanars trenquem a l'esquerra per un camí de terra i comencem a muntar. En el primers 100m de muntada tots ens donem conter de que ens hem abrigat molt, 2km de muntada moderada després, arribem al refugi. Està prou abandonat, però encara fa de sobra el seu paper.

Refugi - 8:45h

El cos ja ha entrat en calor, així que, ens llevem de damunt alguna capa de roba i continuem. Ara per senda. La primera de les sendes espectaculars que te la ruta. Una senda que causa respecte pel penya-segat que es queda a l'esquerra, però gratifica quan al poc de temps arribes a un replanell on la vista de la vall del alforins es una meravella i a mes a mes et trobes amb una basseta que hui estava totalment congelada.

Unes fotos i a seguir. Encara per senda i bordejant la muntanya. Tirant la vista arrere açò es el que es veia. La senda des de la bassa congelada fins a ací.

Després de 3km per senda arribem a una pista forestal prou descuidada amb una muntada fortíssima i recta. Com era d'esperar tots vam fer peu en terra. 

Muntada forta - 9:20h

Les vistes per estes muntanyes son espectaculars però no el paisatge, aquesta zona va ser devastada per un incendi en l'estiu del 2010.
Fins ara tot anava a la perfecció inclús millor, no havíem tingut caigudes, ni punxades, anàvem molt bé de temps i hi havia sol (que era molt important tenint en compte les temperatures).
Esta pista ens durà fins a l'ermita de Bocairent. Hui es el dia del Crist en Bocairent. Hui es el dia que tot el poble munta a l'ermita a sentir missa. Hui es el dia que totes les comparses de moros i cristians munten en peregrinació a l'ermita. Dons allí vam arribar nosaltres, però per sort, abans que la resta de la gent.

Ermita de Bocairent - 9:40h

La vista del poble des-de ací dalt es preciosa. Però no vam tindre molt de temps per a gaudir-la. La gent començava a muntar. Per on tots estaven muntant, nosaltres teníem que baixar, així que, sense perdre mes temps vam enfilar el camí cap a baix. Este camí es un via-crucis empedrat com una calçada romana on, degut al seu ample, sols es pot transitar a peu o en bici. Es molt dur per als braços, però divertit. Arribem al poble després de sortejar les plaques de gel que hi havien en l'entrada i s'endinsem en la plaça de l'Ajuntament. Allí vam gaudir dels cercavila que estaven fent les comparses.

Bocairent - 9:55h

 

Després d'esmorzar en el bar Solbes, on ens van atendre molt be i amb rapidesa, a pesar de tindre el bar ple, vam eixir pel casc antic de Bocairent. Restaurat fa poc de temps i molt bé. Després de passar el pont antic (restaurat) no s'ha de deixar de vore el poble, es una meravella. i per tota la zona restaurada.

Bocairent - 10:50h

Seguim per la Via Verda del Xixarra fins a Alfafara. 6 km de camí asfaltat molt fàcil de fer i bo per a anar calfant després del esmorzaret. La falta de forces ja va notant-se. Deixem Alfafara i Agres a la dreta amb la serra de Mariola nevada. Parem en l'ermita de la Verge de la Llum. Creuem la via del tren Xàtiva-Alcoi i comencem la muntada a la muntanya que ens durà cap a Agullent. No te un desnivell fort, però si llarg que no es fa pesat per el paratge.

Serra de Mariola (al fons) - 11:30h

A partir de ací va començar, pera mi, lo millor de la ruta, 5 km de sendes, sendes i mes sendes, muntanya, muntanya i mes muntanya. Primer per el camí del cuco...

Camí del cuco - 11:45h

després per la trialera que baixa quasi fins a Agullent. Es un zig-zag que te deixa els braços desfets...

Trialera zigzag - 11:55h

i per al final de ruta, la Senda dels Enginyers. 6 km de senda totalment ciclable i còmoda que fan que siga una de les millors de la contornada. Es una llastima que bona part de la senda estiga cremada per l'incendi, però així i tot es espectacular. Son d'eixes sendes que fan que no te quedes amb ganes de mes.

Ja en el Pou Clar, començà a nevar. L'oratge ens va respectar. Tots estàvem satisfets per el que havíem fet, contents per que la ruta havia sigut neta, sense contratemps ni sorpreses i saturats de tanta senda. Saturats fins demà, que alguns tornarem a recórrer sendes.
Esta ruta es una de les millors que he fet fins ara. Estic segur de que algú dels que vam anar estarà d'acord. Recomane fer-la tal dia con hui, on en Bocairent cel.lebren les festes en honor a Sant Blai.

Ja sabeu, en la propera especial, mes i millor.

PD: La resta de fotos estàn en l'album.

ressaca btt - canals