Esta temporada anem a començar una altra vegada la competició entre els components i simpatitzants de la penya Ressaca BTT.
Com ja sabeu, la competició de la temporada passada consistia en anar acumulant els quilómetres de les marxes programades per als diumenges, en esta temporada serà igual però, a mes dels quilómetres de cada marxa, hi hauràn bonificacions per als 3 primers que coronen els diferents alts i per als 3 primers que acaben l’etapa. Seràn dos bonificacions per cada eixida, 10Km per al primer, 8Km per al segon i 5Km per al tercer, tant per a la muntanya com per el final de l’etapa. Per exemple, si algú queda segon en la muntanya y tercer al final de l’etapa, li sumarem als km de l’eixida 8+5=12Km.
A diferència de la passada temporada, en esta no tindrem eixides especials, les deixarem per a la primavera.
La temporada de competició anirà des del diumenge 6 de setembre fins el diumenge 6 de desembre.
El calendari de les eixides ja està actualitzat i l'accés directe el teniu ací a l'esquerra.
Bases:
- Podrà participar qualsevol persona.
- La no assistència a alguna marxa no implica la perdua de km acumulats.
- Sols es comptabilitzaràn els quilómetres de les marxes programades. Açò vol dir que encara que la marxa tinga mes o menys km sols es comptabilitzaràn els que estàn marcats en el calendari.
- Si algú torna de la marxa abans que acabe, per les raons que siguen, sols es comptabilitzaràn els Km que porta en eixos moments mes els que li queden fins a arribar a Canals i en ningún cas serà superior als Km de l’etapa.
- Abans de començar l’etapa, es tindrà que acordar quina serà la ruta a seguir per a poder guanyar les bonificacions corresponents.
- Hi haurà trofeu per als 3 primers classificats i diploma per als 7 següents.
- El lliurament de trofeus serà en el Gran Sopar de Nadal, el dissabte 12 de desembre.
ressaca btt - canals
diumenge, 30 d’agost del 2009
dissabte, 29 d’agost del 2009
Ontinyent-Fontanars-Moixent - 26/agost/2009
ESPECTACULAR!!!!
Vam eixir de l'estació de l'Alcúdia de Crespins cap a Xàtiva i des d'ací amb un altre tren fins a Ontinyent. Eren les 18:45h i en Ontinyent estàvem Pablo i jo a punt per a fer la ruta.
Foto: Font de Gamellons.
En esta ruta passem pel Pou Clar i per la carretera que va fins a Fontanars comencem a pedalejar. Esta carretera la deixem per a continuar pel camí de Biar, un fantàstic camí pel mig de la serra que amb lleugera pendent cap a dalt, ens du fins a la Font de Gamellons, bon paratge per a refrescar-se a la seua font d'aigua gelada. Ací va ser la primera vegada que vaig punxar, no problem, canviem la càmera i continuen. Des d'esta font fins a Fontanars son uns 4 Km d'unes vistes fantàstiques, gira-sols, vinyes, ametlers, etc... que junt als tons marrons i blancs de la terra de secà i al roig fort del sol quan està amagant-se, fan que siga el millor espectacle del món. Es la Toscana Valenciana, no?:-)
Abans d'arribar a Fontanars vaig tornar a punxar, que no vam poder reparar ni amb una botelleta de líquid reparador. Cada 5 o 10 minuts havíem de parar per a unflar la roda. Ja en Fontanars eren les 20:35h, decidim continuar fins a Moixent, GRAN ERRADA!!!.
El camí anava travessant la serra i al principi anàvem per pistes forestals, cada 10 paràvem per a unflar la roda, cada vegada mes fosc. Dels camins forestals vam passar a sendes. Ja era de nit i van començar les trialeres. Sols teníem un frontal de leds i no era suficient per a baixar els dos amb garanties de no tocar terra. La nit era molt fosca, moltes estreles, molt de silenci. Fins a Moixent ens quedaven 14 Km i Fontanars l'havíem deixat 5 Km darrere. Teniem que decidir que féiem, si continuar fins a Moixent per un camí que no coneixíem o tornar cap a Fontanars. A tot açò, afegim unflar la roda cada 10 minuts i vam tindre molta sort de portar una llanterna frontal i el GPS, si no, hauríem d'haver fet nit en mig de la serra. No podeu imaginar-se la quantitat de camins i sendes que hi han per eixa serra.
La decisió va ser tornar-se cap a Fontanars, vam tindre que arreglar la càmera punxada que teniem, sense quasi llum per a veures va ser un miracle trovar la punxada. Un estona mes tard, el GPS i la llanterneta anava guiant-nos per totes eixes sendes i camins. A les 22:30h vam arribar a Fontanars i ens van replegar amb cotxe per a dur-nos fins a Canals.
Les vistes, un privilegi, el silenci i la foscor, aterradors, l'experiència...
FANTÀSTICA!!!
Esta ruta tenim de tornar-la a fer, però amb mes temps.
ressaca btt - canals
Vam eixir de l'estació de l'Alcúdia de Crespins cap a Xàtiva i des d'ací amb un altre tren fins a Ontinyent. Eren les 18:45h i en Ontinyent estàvem Pablo i jo a punt per a fer la ruta.
Foto: Font de Gamellons.
En esta ruta passem pel Pou Clar i per la carretera que va fins a Fontanars comencem a pedalejar. Esta carretera la deixem per a continuar pel camí de Biar, un fantàstic camí pel mig de la serra que amb lleugera pendent cap a dalt, ens du fins a la Font de Gamellons, bon paratge per a refrescar-se a la seua font d'aigua gelada. Ací va ser la primera vegada que vaig punxar, no problem, canviem la càmera i continuen. Des d'esta font fins a Fontanars son uns 4 Km d'unes vistes fantàstiques, gira-sols, vinyes, ametlers, etc... que junt als tons marrons i blancs de la terra de secà i al roig fort del sol quan està amagant-se, fan que siga el millor espectacle del món. Es la Toscana Valenciana, no?:-)
Abans d'arribar a Fontanars vaig tornar a punxar, que no vam poder reparar ni amb una botelleta de líquid reparador. Cada 5 o 10 minuts havíem de parar per a unflar la roda. Ja en Fontanars eren les 20:35h, decidim continuar fins a Moixent, GRAN ERRADA!!!.
El camí anava travessant la serra i al principi anàvem per pistes forestals, cada 10 paràvem per a unflar la roda, cada vegada mes fosc. Dels camins forestals vam passar a sendes. Ja era de nit i van començar les trialeres. Sols teníem un frontal de leds i no era suficient per a baixar els dos amb garanties de no tocar terra. La nit era molt fosca, moltes estreles, molt de silenci. Fins a Moixent ens quedaven 14 Km i Fontanars l'havíem deixat 5 Km darrere. Teniem que decidir que féiem, si continuar fins a Moixent per un camí que no coneixíem o tornar cap a Fontanars. A tot açò, afegim unflar la roda cada 10 minuts i vam tindre molta sort de portar una llanterna frontal i el GPS, si no, hauríem d'haver fet nit en mig de la serra. No podeu imaginar-se la quantitat de camins i sendes que hi han per eixa serra.
La decisió va ser tornar-se cap a Fontanars, vam tindre que arreglar la càmera punxada que teniem, sense quasi llum per a veures va ser un miracle trovar la punxada. Un estona mes tard, el GPS i la llanterneta anava guiant-nos per totes eixes sendes i camins. A les 22:30h vam arribar a Fontanars i ens van replegar amb cotxe per a dur-nos fins a Canals.
Les vistes, un privilegi, el silenci i la foscor, aterradors, l'experiència...
FANTÀSTICA!!!
Esta ruta tenim de tornar-la a fer, però amb mes temps.
ressaca btt - canals
dijous, 20 d’agost del 2009
Via Verda OJOS NEGROS - 20/agost/2009
Ja feia temps que Pablo i jo volíem fer esta ruta, la Via Verda “Ojos Negros”, i hui ha sigut el dia.
Ho teníem tot preparat, anar amb el tren fins a Barracas i des d'ací començar la via verda fins a Algimia de Alfara, son 70 Km.
A Barracas arribaríem a les 11:30h i per a tornar, el tren des d'Algimia de Alfara eixia a les 17:00h, així que teníem 5,5 hores per a fer el recorregut. En principi fàcil.
Tot ho teníem mes o menys preparat, encara que ho vam decicir d'ahir per a avui, però som així, ens agrada tindre un poc d'incertesa en les nostres eixides.
A les 8:30h eixia el nostre tren cap a València i en l'estació de l'Alcùdia estàvem Pablo i jo, de sobte vam veure al meu cosí Marcos, s'en venia amb nosaltres, venia a acompanyar-nos en la nostra aventura.
Una vegada a València, es tractava d'agarrar el tren que anava cap a Teruel i que nosaltres deixaríem en Barracas. Però el revisor d'aquest tren no ens va deixar muntar les bicis, “sols amb el tren que eixirà a les 7 de la vesprada podreu muntar les bicis, en este no” ens va dir. Li vam insistir que era molt important muntar amb les bicis, però no va voler fer-nos cas, així que el vam enviar a “fer bassetes al riu”.
Eren les 9:30 del matí, que fèiem?, viatge perdut. Teníem que decidir alguna cosa, però ràpid. Tornar a Canals amb bici seguint el camí de Santiago?, tornar a Canals amb tren?, anar al Corte Inglés?, … no. La solució que vam prendre va ser anar a Caudiel amb un tren de rodalies, que SI podíem anar amb el nostre bitllet i a mes estava pagat. Teníem que agarrar el tren cap a Sagunt i des d'ací en un altre cap a Caudiel.
A les 11:00h vam arribar a Sagunt i el nostre tren eixia 1,5 hores mes tard, així que vam aprofitar per fer una visita cultural al teatre romà i al castell. També vam fer una visita a una tasca que hi havia pel casc antic, on vam poder gaudir de les segues especialitats.
Vam agarrar el tren cap a Caudiel. Este es un poble per on passa la Via Verda Ojos Negros i que està a 20 Km de Barracas, que en principi era l'inici de la nostra ruta. Faríem 20 Km menys, però era l'única solució, encara que teníem un “handicap”, el tren arribava a Caudiel a les 13:30h així que disposàvem de 3,5 hores per a fer els 50 Km previstos, amb dinar en Navajas inclòs, per descomptat.
Una vegada a Caudiel vam començar a rodar per la via verda en direcció cap a Sagunt. Està molt be senyalitzada i no hi ha pèrdua. La pendent es en sentit de baixada, així que es molt fàcil de fer quasi no s'ha de pedalejar i a nosaltres ens venia molt bé, teníem el temps un poc justet. Però va començar a bufar el vent de llevant, justament en sentit contrari a la nostra marxa i vam haver de començar a pedalejar un poc mes fort.
Al poc de temps vam travessar el primer túnel, 220 metres de longitud, amb l'entrada repleta de vegetació, té il.luminació atomàtica. Després, vam tindre uns 6-7 Km on vam poder gaudir de successius canvis de paisatge, fruiters, hortes i arbres nobles, així com de molt bones vistes.
Un poc mes avant ens apareix el túnel mes llarg del trajecte (520 m) amb molt bona il.luminació. A l'eixida, el camí ens du cap al poble de Jérica on destaca la seua església amb la torre mudèjar.
Travessem el poble i anem direcció a Navajas. En este tros vam poder veure l'embassament del Regajo. Vam passar damunt de 4 ó 5 ponts sobre el riu Palancia i 2 ó 3 túnels, també amb il.luminació.
Al poc de temps vam arribar a Navajas. Era el lloc previst per a dinar, eren les 14:30h. Vam dinar en el restaurant d'un càmping que ara no recorde el nom, però està en la mateixa via verda.
Un bon plat de paella i un sepionet a la planxa de segon ens van servir per a reposar forces i poder continuar.
A les 15:30h vam rependre la via verda, si, feia molta calor, però no podíem deixar passar mes temps. Ara el vent bufava amb mes força i amb mes temperatura.
Vam tornar a passar algun túnel mes i mes ponts. Vam travessar el poble d'Altura, vam veure a Segorbe a la nostra esquerra. Un poc mes avant, el camí ens va endinsar en tot allò que ens va deixar l'incendi que es va produir este estiu a Soneja, açò va ser el pitjor del viatge, quin paisatge mes desolador, tot negre, sense colors que t'alegren la vista, que pena.
A partir de Soneja, hi havia trams de la Via Verda que els compartíem amb altres vehicles, la via creuava camins rurals on sempre teníem preferència, que meravella.
Deixem a l'esquerra el poble de Sot de Ferrer amb la seua ermita de Sant Antoni. Des d'ací, vaig haver de continuar amb la roda punxada, no podíem perdre temps canviant la càmera, així que cada 5 minuts paràvem i la unflàvem. Sort que sols van ser 2 vegades.
Entre arbres fruiers arribem a Algimia de Alfara, punt on teníem que agarrar el tren cap a València. Vam arribar 5 minuts abans que arribara el tren. Justet, justet, però ahí estàvem.
A les 17:40h estàvem en l'Estació del Nord de València i a les 17:50h eixia el tren cap a l'Alcúdia de Crespins. Una altra vegada, justet, justet, però ahí estàvem. A les 18:45h estàvem en Canals. Fantàstic.
El track i les fotos les teniu en el seu lloc.
El proper dijous 27 d'agost farem la ruta Almansa-Canals.
ressaca BTT - canals
Ho teníem tot preparat, anar amb el tren fins a Barracas i des d'ací començar la via verda fins a Algimia de Alfara, son 70 Km.
A Barracas arribaríem a les 11:30h i per a tornar, el tren des d'Algimia de Alfara eixia a les 17:00h, així que teníem 5,5 hores per a fer el recorregut. En principi fàcil.
Tot ho teníem mes o menys preparat, encara que ho vam decicir d'ahir per a avui, però som així, ens agrada tindre un poc d'incertesa en les nostres eixides.
A les 8:30h eixia el nostre tren cap a València i en l'estació de l'Alcùdia estàvem Pablo i jo, de sobte vam veure al meu cosí Marcos, s'en venia amb nosaltres, venia a acompanyar-nos en la nostra aventura.
Una vegada a València, es tractava d'agarrar el tren que anava cap a Teruel i que nosaltres deixaríem en Barracas. Però el revisor d'aquest tren no ens va deixar muntar les bicis, “sols amb el tren que eixirà a les 7 de la vesprada podreu muntar les bicis, en este no” ens va dir. Li vam insistir que era molt important muntar amb les bicis, però no va voler fer-nos cas, així que el vam enviar a “fer bassetes al riu”.
Eren les 9:30 del matí, que fèiem?, viatge perdut. Teníem que decidir alguna cosa, però ràpid. Tornar a Canals amb bici seguint el camí de Santiago?, tornar a Canals amb tren?, anar al Corte Inglés?, … no. La solució que vam prendre va ser anar a Caudiel amb un tren de rodalies, que SI podíem anar amb el nostre bitllet i a mes estava pagat. Teníem que agarrar el tren cap a Sagunt i des d'ací en un altre cap a Caudiel.
A les 11:00h vam arribar a Sagunt i el nostre tren eixia 1,5 hores mes tard, així que vam aprofitar per fer una visita cultural al teatre romà i al castell. També vam fer una visita a una tasca que hi havia pel casc antic, on vam poder gaudir de les segues especialitats.
Vam agarrar el tren cap a Caudiel. Este es un poble per on passa la Via Verda Ojos Negros i que està a 20 Km de Barracas, que en principi era l'inici de la nostra ruta. Faríem 20 Km menys, però era l'única solució, encara que teníem un “handicap”, el tren arribava a Caudiel a les 13:30h així que disposàvem de 3,5 hores per a fer els 50 Km previstos, amb dinar en Navajas inclòs, per descomptat.
Una vegada a Caudiel vam començar a rodar per la via verda en direcció cap a Sagunt. Està molt be senyalitzada i no hi ha pèrdua. La pendent es en sentit de baixada, així que es molt fàcil de fer quasi no s'ha de pedalejar i a nosaltres ens venia molt bé, teníem el temps un poc justet. Però va començar a bufar el vent de llevant, justament en sentit contrari a la nostra marxa i vam haver de començar a pedalejar un poc mes fort.
Al poc de temps vam travessar el primer túnel, 220 metres de longitud, amb l'entrada repleta de vegetació, té il.luminació atomàtica. Després, vam tindre uns 6-7 Km on vam poder gaudir de successius canvis de paisatge, fruiters, hortes i arbres nobles, així com de molt bones vistes.
Un poc mes avant ens apareix el túnel mes llarg del trajecte (520 m) amb molt bona il.luminació. A l'eixida, el camí ens du cap al poble de Jérica on destaca la seua església amb la torre mudèjar.
Travessem el poble i anem direcció a Navajas. En este tros vam poder veure l'embassament del Regajo. Vam passar damunt de 4 ó 5 ponts sobre el riu Palancia i 2 ó 3 túnels, també amb il.luminació.
Al poc de temps vam arribar a Navajas. Era el lloc previst per a dinar, eren les 14:30h. Vam dinar en el restaurant d'un càmping que ara no recorde el nom, però està en la mateixa via verda.
Un bon plat de paella i un sepionet a la planxa de segon ens van servir per a reposar forces i poder continuar.
A les 15:30h vam rependre la via verda, si, feia molta calor, però no podíem deixar passar mes temps. Ara el vent bufava amb mes força i amb mes temperatura.
Vam tornar a passar algun túnel mes i mes ponts. Vam travessar el poble d'Altura, vam veure a Segorbe a la nostra esquerra. Un poc mes avant, el camí ens va endinsar en tot allò que ens va deixar l'incendi que es va produir este estiu a Soneja, açò va ser el pitjor del viatge, quin paisatge mes desolador, tot negre, sense colors que t'alegren la vista, que pena.
A partir de Soneja, hi havia trams de la Via Verda que els compartíem amb altres vehicles, la via creuava camins rurals on sempre teníem preferència, que meravella.
Deixem a l'esquerra el poble de Sot de Ferrer amb la seua ermita de Sant Antoni. Des d'ací, vaig haver de continuar amb la roda punxada, no podíem perdre temps canviant la càmera, així que cada 5 minuts paràvem i la unflàvem. Sort que sols van ser 2 vegades.
Entre arbres fruiers arribem a Algimia de Alfara, punt on teníem que agarrar el tren cap a València. Vam arribar 5 minuts abans que arribara el tren. Justet, justet, però ahí estàvem.
A les 17:40h estàvem en l'Estació del Nord de València i a les 17:50h eixia el tren cap a l'Alcúdia de Crespins. Una altra vegada, justet, justet, però ahí estàvem. A les 18:45h estàvem en Canals. Fantàstic.
El track i les fotos les teniu en el seu lloc.
El proper dijous 27 d'agost farem la ruta Almansa-Canals.
ressaca BTT - canals
Subscriure's a:
Missatges (Atom)