Diumenge 24/maig/2009 **Camins de la Solana**

Dia amb oratge especial per a fer bici, bona temperatura i núvol. Allí estàvem Javi C, Romana, Toni i jo, però també una grata sorpresa, Ximo i Juan Ramón, si, després de tant de temps hui venien a fer bici. Com hi havia gent que tenia compromisos comunioneros, van decidir fer una ruta mes curta i deixar el barranc Boquella per a un altre dia, així que després de moltes opinions, vam triar la ruta dels camins de la Solana.


Esta ruta és molt divertida per a fer en l'estiu, al principi es un calfament per caminals que hi han entre Montesa i Moixent per la Solana fins que s'arriba al restaurant Boquella. Des d'ací a Vallada on comença lo millor de la ruta, la senda pel riu Cànyoles, esta senda es FANTÀSTICA, m'encanta, segur que Ximo no dirà el mateix, però crec que en el fondo també li va agradar. Esta tros es convenient fer-lo en estiu, per que s'ha de creuar el riu quatre vegades i amb l'aigua pel genoll, no sols açò, la senda transcorre a mes de per aigua, per pedres soltes, terra, vas entre baladres, pins, esbarzers... vaja que ho té tot, és ESPECIAL.
La ruta en total té 38km i a les 11 ja estàvem en casa, els comunioneros contents i els 4 no comunioneros també, per que vam anar a esmorzar.



ATENCIÓ: Recordeu que el proper diumenge toca la ruta d'Ontinyent, no falteu, son 38km molt xulos.

ressaca BTT - canals

Diumenge 17/maig/2009 **Pantà de Tous**

Hui tocava una de les rutes que no havíem fet mai i que l'hem pogut fer gràcies al track de la penya d'Enguera BTPabajo.
Els que vam poder disfrutar, o patir, esta ruta vam ser, Victor, Vicent G, Carlitos, Romana i Andrés amb la grata companyia de Langa, de la penya La Revolta de Xàtiva.
Al principi i muntant cap al camp de tir de l'Alcúdia de Crespins tot anava bé, però en la baixada i després de l'encreuament d'Anna vaig punxar les dos rodes de la meua bici, açò va fer que ens retardàrem uns 20 minuts. Una vegada solucionat este contratemps, vam continuar cap a Anna que era el lloc des d'on realment començaria la ruta.

(foto: currantes i turistes)

Vaig a dividir la ruta en dos parts, una, des d'Anna fins a Navarrés, i l'altra, des de Navarrés fins a Canals. La primera, es la mes atractiva paisatgísticament parlant, transcorre per pista forestal sense massa dificultat, es passa per una font i per un llac xicotet on la gent d'Anna aprofita per a pendre el bany, entre pins, on sempre tens al Caroig vigilant-te i de vegades es pot veure la pressa del pantà Tous, apenes es toca asfalt. La segona part, ja després d'esmorzar en Navarrés, es molt ràpida i transcorre per camins asfaltats, on es passa per Playamonte i per dins dels pobles de Bolbait i Chella, sense massa dificultat tècnica ni física. L'unica dificultat es la trialera que hi ha des de l'encreuament d'Anna cap a Canals. Ací vam caure a terra primer Carlitos i després jo, on per sort no va ser res important, uns repelons i prou.
En resum es tracta d'una ruta llarga, pistera, sense ninguna dificultat tècnica i que es preferible fer en l'hivern.
Vos deixe el track en el seu lloc, per si algú vol...
La propera setmana una de les rutes mes exigents, el Barranc Boquella...

ressaca BTT - canals

Eixida Diumenge 10/maig/2009 **Les Salines**

Si, es deveres, hui tocava fer el Caroig, però com sempre l'oratge ens trenca les eixides especials.
A les 7:30h estava reunit en La Lloca el consell de savis, Vicent G, Javi C, Dani i jo i després de moltes opinions i veient com estava l'oratge vam decidir aplaçar l'eixida del Caroig.
Aclarit el primer punt, ara quedava saber on anàvem, així que després de dir cadascú el lloc que preferia, vam arribar a la conclusió que hui faríem Les Salines.

Esta ruta es una de les mes divertides del calendari, tens sendes, pistes, asfalt, montanya, tarongers, etc... així que vam començar a pedalejar. La volta comença anant cap a Aiacor i pels caminals de Vallés fins a La Granja i des d'ací a la Llocsa de Ranes. Erem 4 i el ritme era fort així que en poc de temps vam estar fent les trialeres de Les Salines. Una vegada ací i com teníem temps fins que pararem a esmorzar, vam anar cap a Genovés per un camí nou, es un camí molt divertit, per que vas seguint les senyals del camí de Santiago i que pots anar fins a Xàtiva. Nosaltres vam trencar cap a Genovés. Des de Genovés, com hi havia temps, doncs vam anar fins a Alboi i d'ací, com hi havia temps, pel camí de la Cova negra fins a Bellús, on ací com ja no hi havia temps, vam esmorzar.
Quan estàvem a punt d'acabar d'esmorzar van arribar Toni i Miguel que anàvem fent una ruta pel seu conter, venien des de L'Olleria i havien eixit des de Canals un poc mes tard per que la nit anterior estaven celebrant la victòria del València CF al Real Madrid.
Després de l'esmorzar vam eixir tots junts cap a L'Olleria. Vam començar a fer d'exploradors i buscant, buscant ens vam separar en tres grups, en un anàvem Dani, Miguel i Toni, en altre Javi C ell sol i en l'altre Vicent G i jo. En el grup que jo anava, vam trobar sendes espectaculars, tant de muntada com de baixada, de segur que les tornarem a fer. Després vam quedar en el bar que hi ha dalt del port de L'Olleria, però com cada grup va arribar a una hora diferent no ens vam poder veure.
Es una ruta de 48Km, prou dura, però en la que disfrutes molt.

NOTICIES:
El proper diumenge al Pantà de Tous...
Recordeu que qui vullga fer menys quilómetres pot començar i acabar la ruta en Anna, així seràn 38Km. Fent tota la ruta seràn 54Km.

ressaca BTT - canals

Eixida Diumenge 03/maig/2009 **Font d'Espanya**

Cinc bikers ens trobem en "La Lloca" per a realitzar la gran ascensió a la Font d´Espanya. Per a mi era la primera vegada...
Allí estàvem Javi G, Víctor, Emilio i Jo, amb la inesperada visita de Pablo.
Bé, després d'uns minuts d'espera vam eixir direcció a Vallada. El ritme era bo.
Quan arribem a Vallada encarem les primeres rampes cap a la font i com de costum comence a quedar-me darrere. Però esta vegada tinc una excusa, Pablo no pot amb eixes rampes i jo em quede amb ell per a espentar-lo cap a amunt... Algú s'ho creu? No, veritat. Pablo m'espera fins que ja no vaig poder mes i vaig posar el peu en terra, després ell va seguir avant com si res, com si anara damunt d'una moto, que "bàrbaro".
Bé, que dir de la Font d´Espanya?
E S P E C T A C U L A R !!!
Allí dalt vam decidir baixar pel Campello i disfrutar de la velocitat arribant fins als 78 Km/h. Ja en Vallada vam esmorzar i després cap a casa.
Quan vam arribar a Canals veiem que eren 11:45h, vam tindre que decidir entre anar a casa a fer un poc de feina "hogareña" o anar a pendre una cerveseta a l'Avinguda... la decisió va ser molt difícil de pendre, però crec vam agarrar la mes encertada... bé, doncs allí vam estar fins a les 13:00h.


Vicent - ressaca BTT - canals

AGRES - CANALS (01-Maig-2009)

Ja feia temps que tenia ganes de fer esta ruta, així que 2 dies abans vaig decidir que hui, dia 1 de maig, seria una bona data per a dur-la a terme. Amaneix el dia nuvolat i amb perill de tronada. Estic tot el matí pendent del cel, cada vegada estava mes tancat i soltant algunes gotes de pluja. La decisió la tenia presa i no estava disposat a tirar-me arrere. A les 13:33h estàvem la bici i jo dalt del tren cap a Xàtiva, ací faríem transbordament al tren que ens duria cap a Agres i que eixia a les 13:50h.


El viatge dura mes o menys una hora, un trajecte molt distret amb unes vistes al pantà de Bellús i al riu Albaida fantàstiques, es passa per túnels, per penya-segats, per entremig de molta vegetació,… en fi, que el viatge es fa curt.
A l'arribar a Agres el cel amenaçava tronada i no van faltar les primeres gotes. No podia quedar-me allí a vore-les caure, així que a pedalejar. La ruta comença amb una forta muntada cap a la Covalta, per una pista forestal amb pedra solta, són uns 4 Km forts on l'únic bàlsam son les vistes de la vall d'Agres. Poc a poc els núvols van obrint-se i deixant pas al Sol.
Com quasi sempre, després d'una forta muntada sempre ve una forta baixada, doncs si, forta i espectacular, d'eixes que et trenquen les munyiques i et deixen els dits apegats a les manetes dels frens. Esta baixada va fins al port d'Albaida. Des d'ací baix comença una senda pedregosa i en sentit de muntada cap a la pista de la Font Freda, son 3Km on els primers 500m son molt durs, molt tècnics i perillosos, tenint en compte que a la dreta de la senda hi ha barranc. Vaig fer molts trossos baixat de la bici, la meua tècnica i atreviment son molt limitats, i mes si estic sol. Després d'estos primers metres la senda es fa prou fàcil. Vaig passar per la Font de Fontanars, estava seca, llàstima per que la meua gola i el botellí d'aigua també estàvem secs. Bon lloc per a parar i descansar a l'ombra d'un om i algun que altre xop i això es el que vaig fer. Al final d'esta senda està la pista que ens durà capa la Font Freda, esta pista es fa en sentit de baixada. Ací portava 15Km i casi 2 hores damunt de la bici, açò ho dic per que es feu una idea.
La Font Freda es una meravella, a mes de poder veure bona aigua i poder descansar, també hi ha una bona vista de la Vall d'Albaida, el pantà de Bellús i la Serra Grossa, diuen que en dies clars es pot veure el mar. Jo des d'ací no el vaig veure, però si des d'un poc mes amunt, abans d'arribar a la font.
Deixant darrere la Font Freda i per la pista forestal, comença la baixada cap a Ràfol de Salem, sempre amb el Benicadell dalt de nosaltres. Als pocs km de baixada per la pista hi ha una senda a l'esquerra que baixa cap a les Fontetes i des d'ací fins a Ràfol de Salem. Esta es una de les millors sendes en sentit de baixada que he fet mai, te uns 4Km i vaig passar per fonts, per túnels d'arbres, per cases derruïdes, per... molts llocs. Son d'eixes baixades que no voldries que s'acabaren mai. Però els meus braços si que volien.
Ja en Ràfol de Salem vaig anar per camins de terra i asfalt fins a La Pobla del Duc i des d'ací per carretera fins a Benigànim. Este recorregut no es pot fer d'una altra forma i ho vaig mirar i remirar en els mapes, però no.
Des de Benigàmin fins a Bellús ho vaig fer pel camí de Xàtiva. Es un camí rural asfaltat que arriba fins a la presa de Bellús. El moment que em va aparéixer el pantà, amb el sol baix i el reflex de l'aigua, va ser espectacular, que privil.legi!. En el poble vaig fer una paradeta, necessitava dolç i ja m'havia acabat totes les provisions.
De Bellús a Xàtiva vaig anar per la senda de la Cova Negra, preciosa senda a la vora del riu Albaida i molt coneguda per tots els ciclistes i senderistes del voltant. De Xàtiva, pel camí de “La Bola” fins a Novetlè, després a Anuhir, Aiacor i Canals.
Pel que vaig poder veure, per l'oratge tant especial, per haver estat sol, per tot açò ha fet que estos 56Km hagen sigut una de les experiències mes grates que he viscut.
Vullc agrair al meu GPS i al track d'Enric de la penya de BTT “Hui no caurem” de Xàtiva, per que sense ells crec que encara estaria perdut per la serra del Benicadell.

Fins a la propera ruta Almansa-Canals!

Andrés - ressaca BTT - Canals