divendres, 1 de maig de 2009

AGRES - CANALS (01-Maig-2009)

Ja feia temps que tenia ganes de fer esta ruta, així que 2 dies abans vaig decidir que hui, dia 1 de maig, seria una bona data per a dur-la a terme. Amaneix el dia nuvolat i amb perill de tronada. Estic tot el matí pendent del cel, cada vegada estava mes tancat i soltant algunes gotes de pluja. La decisió la tenia presa i no estava disposat a tirar-me arrere. A les 13:33h estàvem la bici i jo dalt del tren cap a Xàtiva, ací faríem transbordament al tren que ens duria cap a Agres i que eixia a les 13:50h.


El viatge dura mes o menys una hora, un trajecte molt distret amb unes vistes al pantà de Bellús i al riu Albaida fantàstiques, es passa per túnels, per penya-segats, per entremig de molta vegetació,… en fi, que el viatge es fa curt.
A l'arribar a Agres el cel amenaçava tronada i no van faltar les primeres gotes. No podia quedar-me allí a vore-les caure, així que a pedalejar. La ruta comença amb una forta muntada cap a la Covalta, per una pista forestal amb pedra solta, són uns 4 Km forts on l'únic bàlsam son les vistes de la vall d'Agres. Poc a poc els núvols van obrint-se i deixant pas al Sol.
Com quasi sempre, després d'una forta muntada sempre ve una forta baixada, doncs si, forta i espectacular, d'eixes que et trenquen les munyiques i et deixen els dits apegats a les manetes dels frens. Esta baixada va fins al port d'Albaida. Des d'ací baix comença una senda pedregosa i en sentit de muntada cap a la pista de la Font Freda, son 3Km on els primers 500m son molt durs, molt tècnics i perillosos, tenint en compte que a la dreta de la senda hi ha barranc. Vaig fer molts trossos baixat de la bici, la meua tècnica i atreviment son molt limitats, i mes si estic sol. Després d'estos primers metres la senda es fa prou fàcil. Vaig passar per la Font de Fontanars, estava seca, llàstima per que la meua gola i el botellí d'aigua també estàvem secs. Bon lloc per a parar i descansar a l'ombra d'un om i algun que altre xop i això es el que vaig fer. Al final d'esta senda està la pista que ens durà capa la Font Freda, esta pista es fa en sentit de baixada. Ací portava 15Km i casi 2 hores damunt de la bici, açò ho dic per que es feu una idea.
La Font Freda es una meravella, a mes de poder veure bona aigua i poder descansar, també hi ha una bona vista de la Vall d'Albaida, el pantà de Bellús i la Serra Grossa, diuen que en dies clars es pot veure el mar. Jo des d'ací no el vaig veure, però si des d'un poc mes amunt, abans d'arribar a la font.
Deixant darrere la Font Freda i per la pista forestal, comença la baixada cap a Ràfol de Salem, sempre amb el Benicadell dalt de nosaltres. Als pocs km de baixada per la pista hi ha una senda a l'esquerra que baixa cap a les Fontetes i des d'ací fins a Ràfol de Salem. Esta es una de les millors sendes en sentit de baixada que he fet mai, te uns 4Km i vaig passar per fonts, per túnels d'arbres, per cases derruïdes, per... molts llocs. Son d'eixes baixades que no voldries que s'acabaren mai. Però els meus braços si que volien.
Ja en Ràfol de Salem vaig anar per camins de terra i asfalt fins a La Pobla del Duc i des d'ací per carretera fins a Benigànim. Este recorregut no es pot fer d'una altra forma i ho vaig mirar i remirar en els mapes, però no.
Des de Benigàmin fins a Bellús ho vaig fer pel camí de Xàtiva. Es un camí rural asfaltat que arriba fins a la presa de Bellús. El moment que em va aparéixer el pantà, amb el sol baix i el reflex de l'aigua, va ser espectacular, que privil.legi!. En el poble vaig fer una paradeta, necessitava dolç i ja m'havia acabat totes les provisions.
De Bellús a Xàtiva vaig anar per la senda de la Cova Negra, preciosa senda a la vora del riu Albaida i molt coneguda per tots els ciclistes i senderistes del voltant. De Xàtiva, pel camí de “La Bola” fins a Novetlè, després a Anuhir, Aiacor i Canals.
Pel que vaig poder veure, per l'oratge tant especial, per haver estat sol, per tot açò ha fet que estos 56Km hagen sigut una de les experiències mes grates que he viscut.
Vullc agrair al meu GPS i al track d'Enric de la penya de BTT “Hui no caurem” de Xàtiva, per que sense ells crec que encara estaria perdut per la serra del Benicadell.

Fins a la propera ruta Almansa-Canals!

Andrés - ressaca BTT - Canals