Vam eixir de l'estació de l'Alcúdia de Crespins cap a Xàtiva i des d'ací amb un altre tren fins a Ontinyent. Eren les 18:45h i en Ontinyent estàvem Pablo i jo a punt per a fer la ruta.
Foto: Font de Gamellons.En esta ruta passem pel Pou Clar i per la carretera que va fins a Fontanars comencem a pedalejar. Esta carretera la deixem per a continuar pel camí de Biar, un fantàstic camí pel mig de la serra que amb lleugera pendent cap a dalt, ens du fins a la Font de Gamellons, bon paratge per a refrescar-se a la seua font d'aigua gelada. Ací va ser la primera vegada que vaig punxar, no problem, canviem la càmera i continuen. Des d'esta font fins a Fontanars son uns 4 Km d'unes vistes fantàstiques, gira-sols, vinyes, ametlers, etc... que junt als tons marrons i blancs de la terra de secà i al roig fort del sol quan està amagant-se, fan que siga el millor espectacle del món. Es la Toscana Valenciana, no?:-)
Abans d'arribar a Fontanars vaig tornar a punxar, que no vam poder reparar ni amb una botelleta de líquid reparador. Cada 5 o 10 minuts havíem de parar per a unflar la roda. Ja en Fontanars eren les 20:35h, decidim continuar fins a Moixent, GRAN ERRADA!!!.
El camí anava travessant la serra i al principi anàvem per pistes forestals, cada 10 paràvem per a unflar la roda, cada vegada mes fosc. Dels camins forestals vam passar a sendes. Ja era de nit i van començar les trialeres. Sols teníem un frontal de leds i no era suficient per a baixar els dos amb garanties de no tocar terra. La nit era molt fosca, moltes estreles, molt de silenci. Fins a Moixent ens quedaven 14 Km i Fontanars l'havíem deixat 5 Km darrere. Teniem que decidir que féiem, si continuar fins a Moixent per un camí que no coneixíem o tornar cap a Fontanars. A tot açò, afegim unflar la roda cada 10 minuts i vam tindre molta sort de portar una llanterna frontal i el GPS, si no, hauríem d'haver fet nit en mig de la serra. No podeu imaginar-se la quantitat de camins i sendes que hi han per eixa serra.
La decisió va ser tornar-se cap a Fontanars, vam tindre que arreglar la càmera punxada que teniem, sense quasi llum per a veures va ser un miracle trovar la punxada. Un estona mes tard, el GPS i la llanterneta anava guiant-nos per totes eixes sendes i camins. A les 22:30h vam arribar a Fontanars i ens van replegar amb cotxe per a dur-nos fins a Canals.
Les vistes, un privilegi, el silenci i la foscor, aterradors, l'experiència...
FANTÀSTICA!!!
Esta ruta tenim de tornar-la a fer, però amb mes temps.
ressaca btt - canals
1 comentari:
Teniu més collons que el Tato.
Esteu molt ben parits, xé!
Publica un comentari a l'entrada