Després de 3 Km de port asfaltat vam arribar a la pista que ens duria cap a l'alt de la Vaca i per la cresta de la serra cap a Aielo. El camí era molt pedregós i en sentit de muntada així que el grup es va tornar a partir, Emilio, Vicent Climent i Mompó van tornar arrere i per la carretera fins a Aielo. La resta vam continuar. Encara no sé si vaig fer bé o mal en continuar, a dia de hui la meua forma física i les forces no estaven per a fer esta ruta.
ES DE LO MES DUR QUE CONEC PER ACÍ.
Per a poder fer-la has de combinar perfectament tècnica i física i estes dos coses no poden ser normals, no, han de ser excel.lents. No vull dir amb açò que la meua tècnica i física siguen bones, son mes bé regulars tirant a mal, per això vaig patir tant. Les muntades son fortes i les baixades son d'eixies que fan que els braços es queden dormits i sense forces. A mes ja vens algo tocat de fer la muntada de la Font d'Espanya. La pista acaba en La Clariana i des d'ací per camins fins a Aielo. Son 10 Km bestials i durs amb unes vistes espectaculars dels termes d'Aielo i d'Ontinyent. Crec que val la pena fer-la, preferiblement amb una bona condició física i tècnica, almenys una vegada en la vida.
En Aielo van veure a la resta del grup que ja havien esmorzat i es tornaven cap a Canals. Vicent Prats es va tornar am ells. Francisco i jo vam decidir esmorzar, estàvem esgotats.
El proper diumenge mes i millor... Beneixida.
PD: Vos deixe el track de la ruta en el seu lloc, per si algú vol provar...
ressaca btt - canals
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada