Diumenge 22/maig/2011 - ESPECIAL NAVALÓN

Que raó tenia aquell que deia, “Es impossible poder descriure tot allò que els ulls poden veure”, o com un company de penya que diu que “Qui vullga saber com es una ruta, que vinga”… en fi, vaig a intentar descriure la ruta de hui.

El dia era excel.lent i la temperatura ideal per a practicar bici. A les 7:45h estàvem en La Lloca tots els que volíem fer esta ruta. Carregeuem les bicis en les furgones i eixim cap al restaurant Boquella. Una vegada ací i després d'esperar que el grup del secretari trobara el restaurant (ara ja tenen clar que està abans d'arribar a Moixent i no en La Font de la Figuera), vam començar a pedalejar.
Encara no potàvem ni 500m i el GPS ja ens havia fet portar la bici al llom per primera vegada. Després de rialles i molts elogis al president, vam continuar la ruta, sempre cap amunt, cap amunt, cap amunt, … i arribem dalt de la Maravillosa. Agrupem i gaudim de la vista panoràmica del barranc Boquella, impressionant.
Continuem. Mes o menys anàvem planejant però, mes mes que menys anàvem cap amunt, cap amunt, cap amunt, … després d'una hora des que hem començat la ruta, arribem al creuer que ens abaixa cap al barranc de Boquella. Tornem a agrupar. Degut a les ultimes pluges, en este punt, s'ha format un llac que reflectia la llum del sol matiner i feia una estampa digna de veure. El temps invertit en arribar fins ací no està malament però, les cames comencen a ressentir-se. La baixada al barranc de Boquella es espectacular i un poc perillosa si no tens uns frens que et responguen i un bon domini de la bici. El camí està algo trencat, així que, cadascú a la seua marxa anem cap a baix. Una vegada ací baix, tens la sensació que has sigut engolit pel barranc, alces la vista i veus els penyassegats tocar el cel, i tu ahí baix. I no pots tornar a muntar, seria un suïcidi. No hi ha marxa arrere, donç avant. Continuem pel camí que recorre el fons del barranc, té trams amb pedres, trams de terra i algun que altre tram d'aigua, aigua de les pluges, aigua que en estiu no hi haurà.

Seguim. I cap amunt, cap amunt, cap amunt, … poc a poc anem eixint del barranc i comencem a endinsar-se en el bosc per pistes forestals mes decents que les anteriors. I cap amunt, cap amunt, cap amunt, … arribem on ja no podíem muntar mes, i respirant fons dius: “No puc mes, jo em quede ací”, però açò ho dius perquè ja has vist que no hi ha cap muntanya mes alta al teu voltant i saps que ara toca baixar.

I amb els molins de vent al l'esquerra, comencem a baixar, a baixar, a baixar, … i arribem a Navalón… de Abajo, clar. Tant baixar, baixar, baixar… donç a Navalón de Abajo.

I ara que? el restaurant està en Navalón de Arriba. Ala, donç, cap amunt, cap amunt, cap amunt, … fins a Navalón de Arriba. I ara que? Los Carasoles està allà dalt, …fotre!, …ale pues, …cap amunt, cap amunt, cap amunt, … i per fi arribem a Los Carasoles. Que ganes teníem tots. Que cares mes contentes. Quantes bromes. Quantes rialles.
Un bon lloc per a esmorzar i carregar les piles. Un restaurant que dona servici al camping. Lents en servir i preus alts. Això si, ens van convidar a xupitos, que ningú va tastar. Segons els cambrers era la primera vegada que rebutjaven una invitació de xupitos. Segur que això li ho diran a tots ;)

Després d'esmorzar una altra vegada a les burres. A partir d'ara comença la segona part d'esta ruta, molt diferent al que havíem fet fins ara. Les nostres cares estan mes alegres, les cames no. Anem per pistes forestals i carreteretes asfaltades travessant el frondós bosc de Navalón.
Després de 8Km, justet des de la Casa Peladero, comença lo bo. Cap a baix, cap a baix, cap a baix per una senda d'uns 7 Km. ESPECIAL!!! …IMPRESSIONANT!!! …FANTÀSTICA!!! …MERAVELLOSA!!! …BUENISSIMA!!!. Passem per camps de blat, passem entre pins, per dins de túnels de vegetació sempre amb la companyia de l'imponent barranc de La Fos a l'esquerra. Es que ho té tot.
Esta senda ens du quasi fins a l'autovía d’Almansa i des d'ací fins al Boquella pel carril de servei.
Una ruta espectacular i forta. El track i les fotos estan al seu lloc.

Esta vegada diré que: “el proper diumenge mes, però no se si millor”...Bellús.

ressaca btt - canals