Diumenge 22/maig/2011 - ESPECIAL NAVALÓN

Que raó tenia aquell que deia, “Es impossible poder descriure tot allò que els ulls poden veure”, o com un company de penya que diu que “Qui vullga saber com es una ruta, que vinga”… en fi, vaig a intentar descriure la ruta de hui.

El dia era excel.lent i la temperatura ideal per a practicar bici. A les 7:45h estàvem en La Lloca tots els que volíem fer esta ruta. Carregeuem les bicis en les furgones i eixim cap al restaurant Boquella. Una vegada ací i després d'esperar que el grup del secretari trobara el restaurant (ara ja tenen clar que està abans d'arribar a Moixent i no en La Font de la Figuera), vam començar a pedalejar.
Encara no potàvem ni 500m i el GPS ja ens havia fet portar la bici al llom per primera vegada. Després de rialles i molts elogis al president, vam continuar la ruta, sempre cap amunt, cap amunt, cap amunt, … i arribem dalt de la Maravillosa. Agrupem i gaudim de la vista panoràmica del barranc Boquella, impressionant.
Continuem. Mes o menys anàvem planejant però, mes mes que menys anàvem cap amunt, cap amunt, cap amunt, … després d'una hora des que hem començat la ruta, arribem al creuer que ens abaixa cap al barranc de Boquella. Tornem a agrupar. Degut a les ultimes pluges, en este punt, s'ha format un llac que reflectia la llum del sol matiner i feia una estampa digna de veure. El temps invertit en arribar fins ací no està malament però, les cames comencen a ressentir-se. La baixada al barranc de Boquella es espectacular i un poc perillosa si no tens uns frens que et responguen i un bon domini de la bici. El camí està algo trencat, així que, cadascú a la seua marxa anem cap a baix. Una vegada ací baix, tens la sensació que has sigut engolit pel barranc, alces la vista i veus els penyassegats tocar el cel, i tu ahí baix. I no pots tornar a muntar, seria un suïcidi. No hi ha marxa arrere, donç avant. Continuem pel camí que recorre el fons del barranc, té trams amb pedres, trams de terra i algun que altre tram d'aigua, aigua de les pluges, aigua que en estiu no hi haurà.

Seguim. I cap amunt, cap amunt, cap amunt, … poc a poc anem eixint del barranc i comencem a endinsar-se en el bosc per pistes forestals mes decents que les anteriors. I cap amunt, cap amunt, cap amunt, … arribem on ja no podíem muntar mes, i respirant fons dius: “No puc mes, jo em quede ací”, però açò ho dius perquè ja has vist que no hi ha cap muntanya mes alta al teu voltant i saps que ara toca baixar.

I amb els molins de vent al l'esquerra, comencem a baixar, a baixar, a baixar, … i arribem a Navalón… de Abajo, clar. Tant baixar, baixar, baixar… donç a Navalón de Abajo.

I ara que? el restaurant està en Navalón de Arriba. Ala, donç, cap amunt, cap amunt, cap amunt, … fins a Navalón de Arriba. I ara que? Los Carasoles està allà dalt, …fotre!, …ale pues, …cap amunt, cap amunt, cap amunt, … i per fi arribem a Los Carasoles. Que ganes teníem tots. Que cares mes contentes. Quantes bromes. Quantes rialles.
Un bon lloc per a esmorzar i carregar les piles. Un restaurant que dona servici al camping. Lents en servir i preus alts. Això si, ens van convidar a xupitos, que ningú va tastar. Segons els cambrers era la primera vegada que rebutjaven una invitació de xupitos. Segur que això li ho diran a tots ;)

Després d'esmorzar una altra vegada a les burres. A partir d'ara comença la segona part d'esta ruta, molt diferent al que havíem fet fins ara. Les nostres cares estan mes alegres, les cames no. Anem per pistes forestals i carreteretes asfaltades travessant el frondós bosc de Navalón.
Després de 8Km, justet des de la Casa Peladero, comença lo bo. Cap a baix, cap a baix, cap a baix per una senda d'uns 7 Km. ESPECIAL!!! …IMPRESSIONANT!!! …FANTÀSTICA!!! …MERAVELLOSA!!! …BUENISSIMA!!!. Passem per camps de blat, passem entre pins, per dins de túnels de vegetació sempre amb la companyia de l'imponent barranc de La Fos a l'esquerra. Es que ho té tot.
Esta senda ens du quasi fins a l'autovía d’Almansa i des d'ací fins al Boquella pel carril de servei.
Una ruta espectacular i forta. El track i les fotos estan al seu lloc.

Esta vegada diré que: “el proper diumenge mes, però no se si millor”...Bellús.

ressaca btt - canals

Diumenge 15/maig/2011 - Font d'Espanya

"Font d'Espanya... Uy! que por!, a fer la mà jo no vaig!". Esta es la reacció que provoca esta paraula quan la vegem o la sentim.
Hui erem 6 els que pareix que no ens va afectar açò, Javi, Emilio, Carles, Vicent C, Faura i jo. Amb el dia tancat vam començar la ruta. Com sempre rialles, destrellats i coses que parlar de camí cap a Vallada, que en les primeres muntades cap a la Font d'Espanya ja es van acabar. El que físicament estan be, Javi, Emilio i Faura, van tirar davant, obrint camí i els que encara estem millor, Vicent C, Carles i jo, ens van quedar darrere, mes que res per a veure com anaven els de davant, per a estudiar-los, agarrar una bona estratègia i atacar-los cap al final de la muntanya per a guanyar punts. Però com sempre passa, ells tiren davant, i tiren, i tiren, i tiren i cada vegada estan mes lluny, i cada vegada s'enpina mes i ja no els vegem i pensem que la propera setmana segur eixirà millor.

Dalt de la Font d'Espanya van arribar Javi, Faura i Emilio, i a 5 mil·lèsimes de segon el grup de perseguidors (vegeu com no va ser tant).
Després de recuperar l'alé continuem la ruta marcada. Cap al Plà de la Balarma. Fins a mitat de la ruta, tot be. Es ací on van començar els problemes amb les nostres bicis i el fang. Les rodes es van convertir en rodes de quad, els canvis no es veien i tot açò feia que les bicis no rodaren. Cada 5 m. teniem que netejar el pont de l'horquilla per a poder continuar espentant la bici (no estàvem ni pedalejant). Mireu les rodes de la bici de Vicent C... Ací encara no había passat res...

Després de 3km i 45 min barallant-se amb el fang, vam arribar al Pla de la Balarma. Com les bicis estàvem al límit de trencar-se, vam decidir anar cap a Vallada pel Campello i des d'ací a casa. Ruta dura degut al fang però molt gratificant. Van ser moltes les rialles i les porcades amb el fang. Açò es tot.

El proper diumenge mes i millor. NAVALÓN!!! ...Uy, que por!!!

ressaca btt - canals

Diumenge 06/març/2011 - Font d'Espanya i Alt de la Vaca

Eren les 8:30 del matí i allí estàvem Romana, Javi, Dani, Emilio, Francisco, Vicent Climent, Vicent Prats, Mompó i jo. El ritme era bo i a encara que la rampa de "l'agüela" te consumix tota l'energia que tens reservada a les 9:50 ja estàvem en la Font d'Espanya. El primer en arribar va ser Francisco seguit per Javi i Vicent Prats. Després de la paradeta per a recuperar l'alé vam continuar fins a la carretera que va cap a Aielo. Allí el grup es va partir, Dani, Romana i Javi van baixar cap a Aielo per la carretera, la resta vam anar pel port d'Ontinyent a buscar una nova ruta.
Després de 3 Km de port asfaltat vam arribar a la pista que ens duria cap a l'alt de la Vaca i per la cresta de la serra cap a Aielo. El camí era molt pedregós i en sentit de muntada així que el grup es va tornar a partir, Emilio, Vicent Climent i Mompó van tornar arrere i per la carretera fins a Aielo. La resta vam continuar. Encara no sé si vaig fer bé o mal en continuar, a dia de hui la meua forma física i les forces no estaven per a fer esta ruta.
ES DE LO MES DUR QUE CONEC PER ACÍ.

Per a poder fer-la has de combinar perfectament tècnica i física i estes dos coses no poden ser normals, no, han de ser excel.lents. No vull dir amb açò que la meua tècnica i física siguen bones, son mes bé regulars tirant a mal, per això vaig patir tant. Les muntades son fortes i les baixades son d'eixies que fan que els braços es queden dormits i sense forces. A mes ja vens algo tocat de fer la muntada de la Font d'Espanya.
La pista acaba en La Clariana i des d'ací per camins fins a Aielo. Son 10 Km bestials i durs amb unes vistes espectaculars dels termes d'Aielo i d'Ontinyent. Crec que val la pena fer-la, preferiblement amb una bona condició física i tècnica, almenys una vegada en la vida.
En Aielo van veure a la resta del grup que ja havien esmorzat i es tornaven cap a Canals. Vicent Prats es va tornar am ells. Francisco i jo vam decidir esmorzar, estàvem esgotats.

El proper diumenge mes i millor... Beneixida.


PD: Vos deixe el track de la ruta en el seu lloc, per si algú vol provar...

ressaca btt - canals

Diumenge 30/gener/2011 - Bellús i Camins del Castell

Després de fer pala el diumenge passat, hui 7 ressaqueros hem eixit a cremar els polvorons, rosegons i "mantecaos" de les festes de Sant Antoni que ja els teníem prou acoplats al cos.
A les 8:30h estàvem en La Lloca, Ximo, Francisco, Toni, Miki, Vicent C, Javi i Andrés i com ningú dels que estàvem vam fer la ruta proposada del diumenge passat, dons vam decidir fer-la hui.
Feia fred, però de segur que no mes que el diumenge passat. A mida que anàvem muntant el port de l'Olleria el cos anava entrant en calor. El primer en arribar dalt va ser Ximo, seguit de Francisco i Javi. Ja sabeu com es la ruta fins a Bellús, sendes i pistes entre pins, mesclades amb trams asfaltats. Molt bonica. El millor es que anem per la solana de la serra. Ja en Bellús, esmorzem en el lloc de sempre i després per la Cova Negra cap a Xàtiva.
La tornada cap a Novetlè la fem per les sendes del castell. Ens van agradar molt estes sendes, molt tècniques i divertides, així que ja tenim una alternativa de tornada cap a casa. En el final de la ruta va ser primer Francisco seguit de Ximo i Andrés.

El dissabte 15 de gener vam fer la ruta de les sendes del Castell de Xàtiva, gracies als amics de la penya Hui no caurem de Xàtiva l'hem pogut gaudir i es de lo millor que hi ha per la contornada. La teniu en el seu lloc com a Canals-Solana i Ombria del Castell de Xàtiva-Canals.
El proper diumenge mes i millor... Els camins de la Solana.

ressaca btt - canals

Diumenge 02/gener/2011

Primera ruta de l´any. Dia de ressaca i descans. Açò va ser el motiu per el que es va decidir retrasar l'hora d'eixida a les 9:30.
Donç be, per a fer la primera estavem, Carlos, Ximo, Emilio, Dani i Andres i per unanimitat vam decidir fer una altra ruta. Muntem per la pedrera, arribem a la plana, baixem pel camp de tir i anem cap a Montesa, després de que Ximo lluitara amb una serp de quasi 4 metres, també coneguda com a "serp romer" pel gran paregut que té amb la planta, muntem per la solana fins a l'altura del castell on tornem a baixar per la senda de les pistes d'escalada fins a Montesa on decidim pendre un refresquet en El Ramallar. Quin privilegi!!! Que "agustito" van estar en la terrassa, amb el sol, les bones vistes i la companyia. Quin privilegi!!!
Després, cap a casa.


El proper diumenge mes i millor. La senda del moro.

ressaca btt - canals

Diumenge 26/desembre/2010 - LA QUINTANA

Recordeu que ja vam avisar, la ruta de hui era sols per als millors. Donç allí estàvem els millors, Javi C, Vicent C i Andrés. A -1ºC vam començar la ruta cap a la Quintana. El sol encara no havia eixit per a desfer la capa de gel que tenien els xarcos. Passar per la senda dels voltants de La Quintana era com passar per dins d'una càmera frigorífica, la rosada blanca feia que semblara un paisatge nevat típic del nord d'Europa. QUE GELOR!!!!
Ja en la font de la Cova Negra i com el sol ja el teníem fora, vam parar una mica per a calfar-se, Vicent els dits de les mans i Javi i jo els dels peus. QUE FRED!!!
Com la cosa no estava per a anar parant, vam decidir fer tota la ruta sencera i esmorzar en Canals. Un bon esmorzar en el casino gran per a celebrar una de les rutes mes gelades que hagem fet. Sols els millors l'hem pogut gaudir.

El proper diumenge, mes i millor. La Primera de l'Any... Estubeny, Sellent i la Font del Pinar.

ressaca btt - canals