dimarts, 19 de juliol del 2011

Marxa Nocturna - Bellús

Per fí ha arribat el dia, per fí, el de la eixida nocturna de tots els anys. Este any erem 16, vaig a nomenar-los, però abans, vullc que me disculpen els que falten per no recordar el nom. Allí estàvem, Emilio, Javi C, Ximo, Ramiro, Ricardo, Francisco, Vicente, Joan, Carles, Fran, Ferran, Rubén, Pablo, Andrés,... Com sempre, quan hi ha una eixida que s'en eix de lo comú, rialles i mes rialles de camí cap als senders de La Quintana. Una vegada en La Quintana i després d'alguna que altra caiguda sense conseqüencies, vam reagrupar a la banda. Ja ho he dit altres anys, la vista dels farolet de les bicis quan anem en fila per una senda, es espectacular i si damunt estàs en mig de la muntanya, donç per a que vos tinc que contar. A partir de ara ja feia falta la llum davantera. Arribem al creuer de la carretera de Bisquert i tornem a reagrupar. La nit ja era quasi tancada. La lluna encara no estava i hui tocava plena. La marxa ja no es tan alegre. Hem d'anar fixant-se. Arribem a la font de la Cova Negra. La nit ja es tancada. Continuem. La precaució aumenta. La pols fa que els que van per darrere del grup no vegen suficient. Trobem un grup de senderistes que quasi els muntem a cavall. Arribem a Bellús. La taula la teniem prepara a la part de fora del bar. Sopem molt "agustito" gràcies a la bona atenció de Gustavo. Com mana la tradició, sempre que acabes de menjar a La Vall d'Albaida, s'ha de pendre el famós herbero. Brindem amb xupitos. Entre rialles i destrellats decidim anar a la plaça del mercat de Xàtiva. Sabor Saití. Tornem per la Cova Negra fins a Xàtiva. Tornada molt espectacular i divertida. La lluna plena ja estava fora. Ens feia de guia. Gracies per la llum lluna. En la plaça del mercat, no cal que conte res, vam ser tot un espectacle per als que per allí estaven. Aplaudien. Animaven. Algún que altre embriagat es creuaba en el nostre camí. En fí, ja estem ací. Cubata per a refrescar. Feia calor! Una altra ronda per a desampalagar... Feia molta calor! ... Che que bé que estem ací - deia algú. Ja està bé, ara cap a casa - va dir un altre. Sense cap contratemps, arribem a Canals. Molt bona la marxa nocturna de este any. Al any que bé mes i millor.
Les fotos estàn en el seu lloc.

ressaca btt - canals

dimecres, 29 de juny del 2011

EIXIDES NOCTURNES DE FINAL DE TEMPORADA

Com pareix que hi han dubtes sobre els propers events del final de temporada, vaig a fer un resum per a que a tot hom li quede clar.
Començaré per les eixides dels diumenges dient que, per als mesos de juliol i agost seràn a les 8:30h en el mateix lloc, però no es pararà a esmorzar, fent-se la picaeta al final de l'etapa. Si, ja sé que en l'enquesta va eixir guanyadora l'opció d'eixir a les 9:00h, però també vaig dir que no era vinculant :-)
Ara anem al tema que pareix que interessa mes, el de les eixides nocturnes.
Hi haurà una eixida nocturna en bici i amb traje de cicliste (no es obligatori) i una altra amb traje de nit (com diu Ximo).
La primera es l'eixida nocturna que fem tots els anys per estes dates i que enguany toca fer-la cap a Bellús, l'eixida serà el divendres dia 15 de juliol a les 21:00h en lloca.
La segona eixida nocturna amb traje de nit es el sopar que fem tots els anys al final de cada temporada. Serà el divendres 22 de juliol a les 21:30. El lloc ja el decidirem mes avant.En este sopar fen l'entrega dels trofeus als primers de la classificació... i després... no cal que explique res.
Amb tot açò espere que tots els dubtes que tenieu hagen quedat despejats. Ara sols queda anar fent-se els plans per a poder estar en tots els actes ;-)

ressaca btt - canals

dilluns, 13 de juny del 2011

Enquesta: Hora d'eixida en l'estiu.

Estes línies son per a aclarir un poc este tema i avisar-vos de que hi ha una enquesta en la columna de la dreta d'obligat cumpliment.
Per tots es sabut que en l'estiu hi han diumenges que la calor apreta i cap a les hores del migdia pedalejar, es fa pessat. Totes les temporades tenim el mateix debat amb dos punts de vista diferents. Estos son:
1er - Eixir mes pronte per a tornar mes pronte i evitar les hores crítiques.
2n - Eixir mes tard, no parar a esmorzar i evitar també les hores crítiques.

En estos dos punts es tracta d'eixir mitja hora mes pronte o mitja mes tard de l'hora d'exida normal que son les 8:30h, es dir, eixir a les 8:00h o a les 9:00h.

Si eixim mitja hora abans (8:00h), es fer el que venim fent en les eixides normals (esmorzar), però tornaríem mitja hora abans. Lo bò, que tornem abans. Lo mal, que tenim que alçar-se mes pronte i ja sabem que en l'estiu els soparets dels dissabtes a les terrasetes s'allargen.

Si eixim mitja hora després (9:00h), la cosa canvia, fariem la ruta proposada però no parariem a esmorzar. Al final de l'etapa la gent que vullguem i tinguem temps, podriem fer-se una cerveceta sense esmorzar. Lo bò, es que també tornem abans i dormim mes. Lo mal, que no esmorcem.

Sabent açò i per a tallar amb el debat estiuenc, ja podem votar...

PD: Tenim fins al diumenge a les 23:59h

ressaca btt - canals

diumenge, 22 de maig del 2011

Diumenge 22/maig/2011 - ESPECIAL NAVALÓN

Que raó tenia aquell que deia, “Es impossible poder descriure tot allò que els ulls poden veure”, o com un company de penya que diu que “Qui vullga saber com es una ruta, que vinga”… en fi, vaig a intentar descriure la ruta de hui.

El dia era excel.lent i la temperatura ideal per a practicar bici. A les 7:45h estàvem en La Lloca tots els que volíem fer esta ruta. Carregeuem les bicis en les furgones i eixim cap al restaurant Boquella. Una vegada ací i després d'esperar que el grup del secretari trobara el restaurant (ara ja tenen clar que està abans d'arribar a Moixent i no en La Font de la Figuera), vam començar a pedalejar.
Encara no potàvem ni 500m i el GPS ja ens havia fet portar la bici al llom per primera vegada. Després de rialles i molts elogis al president, vam continuar la ruta, sempre cap amunt, cap amunt, cap amunt, … i arribem dalt de la Maravillosa. Agrupem i gaudim de la vista panoràmica del barranc Boquella, impressionant.
Continuem. Mes o menys anàvem planejant però, mes mes que menys anàvem cap amunt, cap amunt, cap amunt, … després d'una hora des que hem començat la ruta, arribem al creuer que ens abaixa cap al barranc de Boquella. Tornem a agrupar. Degut a les ultimes pluges, en este punt, s'ha format un llac que reflectia la llum del sol matiner i feia una estampa digna de veure. El temps invertit en arribar fins ací no està malament però, les cames comencen a ressentir-se. La baixada al barranc de Boquella es espectacular i un poc perillosa si no tens uns frens que et responguen i un bon domini de la bici. El camí està algo trencat, així que, cadascú a la seua marxa anem cap a baix. Una vegada ací baix, tens la sensació que has sigut engolit pel barranc, alces la vista i veus els penyassegats tocar el cel, i tu ahí baix. I no pots tornar a muntar, seria un suïcidi. No hi ha marxa arrere, donç avant. Continuem pel camí que recorre el fons del barranc, té trams amb pedres, trams de terra i algun que altre tram d'aigua, aigua de les pluges, aigua que en estiu no hi haurà.

Seguim. I cap amunt, cap amunt, cap amunt, … poc a poc anem eixint del barranc i comencem a endinsar-se en el bosc per pistes forestals mes decents que les anteriors. I cap amunt, cap amunt, cap amunt, … arribem on ja no podíem muntar mes, i respirant fons dius: “No puc mes, jo em quede ací”, però açò ho dius perquè ja has vist que no hi ha cap muntanya mes alta al teu voltant i saps que ara toca baixar.

I amb els molins de vent al l'esquerra, comencem a baixar, a baixar, a baixar, … i arribem a Navalón… de Abajo, clar. Tant baixar, baixar, baixar… donç a Navalón de Abajo.

I ara que? el restaurant està en Navalón de Arriba. Ala, donç, cap amunt, cap amunt, cap amunt, … fins a Navalón de Arriba. I ara que? Los Carasoles està allà dalt, …fotre!, …ale pues, …cap amunt, cap amunt, cap amunt, … i per fi arribem a Los Carasoles. Que ganes teníem tots. Que cares mes contentes. Quantes bromes. Quantes rialles.
Un bon lloc per a esmorzar i carregar les piles. Un restaurant que dona servici al camping. Lents en servir i preus alts. Això si, ens van convidar a xupitos, que ningú va tastar. Segons els cambrers era la primera vegada que rebutjaven una invitació de xupitos. Segur que això li ho diran a tots ;)

Després d'esmorzar una altra vegada a les burres. A partir d'ara comença la segona part d'esta ruta, molt diferent al que havíem fet fins ara. Les nostres cares estan mes alegres, les cames no. Anem per pistes forestals i carreteretes asfaltades travessant el frondós bosc de Navalón.
Després de 8Km, justet des de la Casa Peladero, comença lo bo. Cap a baix, cap a baix, cap a baix per una senda d'uns 7 Km. ESPECIAL!!! …IMPRESSIONANT!!! …FANTÀSTICA!!! …MERAVELLOSA!!! …BUENISSIMA!!!. Passem per camps de blat, passem entre pins, per dins de túnels de vegetació sempre amb la companyia de l'imponent barranc de La Fos a l'esquerra. Es que ho té tot.
Esta senda ens du quasi fins a l'autovía d’Almansa i des d'ací fins al Boquella pel carril de servei.
Una ruta espectacular i forta. El track i les fotos estan al seu lloc.

Esta vegada diré que: “el proper diumenge mes, però no se si millor”...Bellús.

ressaca btt - canals

diumenge, 15 de maig del 2011

Diumenge 15/maig/2011 - Font d'Espanya

"Font d'Espanya... Uy! que por!, a fer la mà jo no vaig!". Esta es la reacció que provoca esta paraula quan la vegem o la sentim.
Hui erem 6 els que pareix que no ens va afectar açò, Javi, Emilio, Carles, Vicent C, Faura i jo. Amb el dia tancat vam començar la ruta. Com sempre rialles, destrellats i coses que parlar de camí cap a Vallada, que en les primeres muntades cap a la Font d'Espanya ja es van acabar. El que físicament estan be, Javi, Emilio i Faura, van tirar davant, obrint camí i els que encara estem millor, Vicent C, Carles i jo, ens van quedar darrere, mes que res per a veure com anaven els de davant, per a estudiar-los, agarrar una bona estratègia i atacar-los cap al final de la muntanya per a guanyar punts. Però com sempre passa, ells tiren davant, i tiren, i tiren, i tiren i cada vegada estan mes lluny, i cada vegada s'enpina mes i ja no els vegem i pensem que la propera setmana segur eixirà millor.

Dalt de la Font d'Espanya van arribar Javi, Faura i Emilio, i a 5 mil·lèsimes de segon el grup de perseguidors (vegeu com no va ser tant).
Després de recuperar l'alé continuem la ruta marcada. Cap al Plà de la Balarma. Fins a mitat de la ruta, tot be. Es ací on van començar els problemes amb les nostres bicis i el fang. Les rodes es van convertir en rodes de quad, els canvis no es veien i tot açò feia que les bicis no rodaren. Cada 5 m. teniem que netejar el pont de l'horquilla per a poder continuar espentant la bici (no estàvem ni pedalejant). Mireu les rodes de la bici de Vicent C... Ací encara no había passat res...

Després de 3km i 45 min barallant-se amb el fang, vam arribar al Pla de la Balarma. Com les bicis estàvem al límit de trencar-se, vam decidir anar cap a Vallada pel Campello i des d'ací a casa. Ruta dura degut al fang però molt gratificant. Van ser moltes les rialles i les porcades amb el fang. Açò es tot.

El proper diumenge mes i millor. NAVALÓN!!! ...Uy, que por!!!

ressaca btt - canals

diumenge, 6 de març del 2011

Diumenge 06/març/2011 - Font d'Espanya i Alt de la Vaca

Eren les 8:30 del matí i allí estàvem Romana, Javi, Dani, Emilio, Francisco, Vicent Climent, Vicent Prats, Mompó i jo. El ritme era bo i a encara que la rampa de "l'agüela" te consumix tota l'energia que tens reservada a les 9:50 ja estàvem en la Font d'Espanya. El primer en arribar va ser Francisco seguit per Javi i Vicent Prats. Després de la paradeta per a recuperar l'alé vam continuar fins a la carretera que va cap a Aielo. Allí el grup es va partir, Dani, Romana i Javi van baixar cap a Aielo per la carretera, la resta vam anar pel port d'Ontinyent a buscar una nova ruta.
Després de 3 Km de port asfaltat vam arribar a la pista que ens duria cap a l'alt de la Vaca i per la cresta de la serra cap a Aielo. El camí era molt pedregós i en sentit de muntada així que el grup es va tornar a partir, Emilio, Vicent Climent i Mompó van tornar arrere i per la carretera fins a Aielo. La resta vam continuar. Encara no sé si vaig fer bé o mal en continuar, a dia de hui la meua forma física i les forces no estaven per a fer esta ruta.
ES DE LO MES DUR QUE CONEC PER ACÍ.

Per a poder fer-la has de combinar perfectament tècnica i física i estes dos coses no poden ser normals, no, han de ser excel.lents. No vull dir amb açò que la meua tècnica i física siguen bones, son mes bé regulars tirant a mal, per això vaig patir tant. Les muntades son fortes i les baixades son d'eixies que fan que els braços es queden dormits i sense forces. A mes ja vens algo tocat de fer la muntada de la Font d'Espanya.
La pista acaba en La Clariana i des d'ací per camins fins a Aielo. Son 10 Km bestials i durs amb unes vistes espectaculars dels termes d'Aielo i d'Ontinyent. Crec que val la pena fer-la, preferiblement amb una bona condició física i tècnica, almenys una vegada en la vida.
En Aielo van veure a la resta del grup que ja havien esmorzat i es tornaven cap a Canals. Vicent Prats es va tornar am ells. Francisco i jo vam decidir esmorzar, estàvem esgotats.

El proper diumenge mes i millor... Beneixida.


PD: Vos deixe el track de la ruta en el seu lloc, per si algú vol provar...

ressaca btt - canals