EIXIDES NOCTURNES DE FINAL DE TEMPORADA

Com pareix que hi han dubtes sobre els propers events del final de temporada, vaig a fer un resum per a que a tot hom li quede clar.

Començaré per les eixides dels diumenges dient que, per als mesos de juliol i agost seràn a les 8:30h en el mateix lloc, però no es pararà a esmorzar, fent-se la picaeta al final de l'etapa. Si, ja sé que en l'enquesta va eixir guanyadora l'opció d'eixir a les 9:00h, però també vaig dir que no era vinculant :-)

Ara anem al tema que pareix que interessa mes, el de les eixides nocturnes.

Hi haurà una eixida nocturna en bici i amb traje de cicliste (no es obligatori) i una altra amb traje de nit (com diu Ximo).

La primera es l'eixida nocturna que fem tots els anys per estes dates i que enguany toca fer-la cap a Bellús, l'eixida serà el divendres dia 15 de juliol a les 21:00h en lloca.

La segona eixida nocturna amb traje de nit es el sopar que fem tots els anys al final de cada temporada. Serà el divendres 22 de juliol a les 21:30. El lloc ja el decidirem mes avant.En este sopar fen l'entrega dels trofeus als primers de la classificació... i després... no cal que explique res.

Amb tot açò espere que tots els dubtes que tenieu hagen quedat despejats. Ara sols queda anar fent-se els plans per a poder estar en tots els actes ;-)

ressaca btt - canals

Enquesta: Hora d'eixida en l'estiu.

Estes línies son per a aclarir un poc este tema i avisar-vos de que hi ha una enquesta en la columna de la dreta d'obligat cumpliment.
Per tots es sabut que en l'estiu hi han diumenges que la calor apreta i cap a les hores del migdia pedalejar, es fa pessat. Totes les temporades tenim el mateix debat amb dos punts de vista diferents. Estos son:
1er - Eixir mes pronte per a tornar mes pronte i evitar les hores crítiques.
2n - Eixir mes tard, no parar a esmorzar i evitar també les hores crítiques.

En estos dos punts es tracta d'eixir mitja hora mes pronte o mitja mes tard de l'hora d'exida normal que son les 8:30h, es dir, eixir a les 8:00h o a les 9:00h.

Si eixim mitja hora abans (8:00h), es fer el que venim fent en les eixides normals (esmorzar), però tornaríem mitja hora abans. Lo bò, que tornem abans. Lo mal, que tenim que alçar-se mes pronte i ja sabem que en l'estiu els soparets dels dissabtes a les terrasetes s'allargen.

Si eixim mitja hora després (9:00h), la cosa canvia, fariem la ruta proposada però no parariem a esmorzar. Al final de l'etapa la gent que vullguem i tinguem temps, podriem fer-se una cerveceta sense esmorzar. Lo bò, es que també tornem abans i dormim mes. Lo mal, que no esmorcem.

Sabent açò i per a tallar amb el debat estiuenc, ja podem votar...

PD: Tenim fins al diumenge a les 23:59h

ressaca btt - canals

Diumenge 22/maig/2011 - ESPECIAL NAVALÓN

Que raó tenia aquell que deia, “Es impossible poder descriure tot allò que els ulls poden veure”, o com un company de penya que diu que “Qui vullga saber com es una ruta, que vinga”… en fi, vaig a intentar descriure la ruta de hui.

El dia era excel.lent i la temperatura ideal per a practicar bici. A les 7:45h estàvem en La Lloca tots els que volíem fer esta ruta. Carregeuem les bicis en les furgones i eixim cap al restaurant Boquella. Una vegada ací i després d'esperar que el grup del secretari trobara el restaurant (ara ja tenen clar que està abans d'arribar a Moixent i no en La Font de la Figuera), vam començar a pedalejar.
Encara no potàvem ni 500m i el GPS ja ens havia fet portar la bici al llom per primera vegada. Després de rialles i molts elogis al president, vam continuar la ruta, sempre cap amunt, cap amunt, cap amunt, … i arribem dalt de la Maravillosa. Agrupem i gaudim de la vista panoràmica del barranc Boquella, impressionant.
Continuem. Mes o menys anàvem planejant però, mes mes que menys anàvem cap amunt, cap amunt, cap amunt, … després d'una hora des que hem començat la ruta, arribem al creuer que ens abaixa cap al barranc de Boquella. Tornem a agrupar. Degut a les ultimes pluges, en este punt, s'ha format un llac que reflectia la llum del sol matiner i feia una estampa digna de veure. El temps invertit en arribar fins ací no està malament però, les cames comencen a ressentir-se. La baixada al barranc de Boquella es espectacular i un poc perillosa si no tens uns frens que et responguen i un bon domini de la bici. El camí està algo trencat, així que, cadascú a la seua marxa anem cap a baix. Una vegada ací baix, tens la sensació que has sigut engolit pel barranc, alces la vista i veus els penyassegats tocar el cel, i tu ahí baix. I no pots tornar a muntar, seria un suïcidi. No hi ha marxa arrere, donç avant. Continuem pel camí que recorre el fons del barranc, té trams amb pedres, trams de terra i algun que altre tram d'aigua, aigua de les pluges, aigua que en estiu no hi haurà.

Seguim. I cap amunt, cap amunt, cap amunt, … poc a poc anem eixint del barranc i comencem a endinsar-se en el bosc per pistes forestals mes decents que les anteriors. I cap amunt, cap amunt, cap amunt, … arribem on ja no podíem muntar mes, i respirant fons dius: “No puc mes, jo em quede ací”, però açò ho dius perquè ja has vist que no hi ha cap muntanya mes alta al teu voltant i saps que ara toca baixar.

I amb els molins de vent al l'esquerra, comencem a baixar, a baixar, a baixar, … i arribem a Navalón… de Abajo, clar. Tant baixar, baixar, baixar… donç a Navalón de Abajo.

I ara que? el restaurant està en Navalón de Arriba. Ala, donç, cap amunt, cap amunt, cap amunt, … fins a Navalón de Arriba. I ara que? Los Carasoles està allà dalt, …fotre!, …ale pues, …cap amunt, cap amunt, cap amunt, … i per fi arribem a Los Carasoles. Que ganes teníem tots. Que cares mes contentes. Quantes bromes. Quantes rialles.
Un bon lloc per a esmorzar i carregar les piles. Un restaurant que dona servici al camping. Lents en servir i preus alts. Això si, ens van convidar a xupitos, que ningú va tastar. Segons els cambrers era la primera vegada que rebutjaven una invitació de xupitos. Segur que això li ho diran a tots ;)

Després d'esmorzar una altra vegada a les burres. A partir d'ara comença la segona part d'esta ruta, molt diferent al que havíem fet fins ara. Les nostres cares estan mes alegres, les cames no. Anem per pistes forestals i carreteretes asfaltades travessant el frondós bosc de Navalón.
Després de 8Km, justet des de la Casa Peladero, comença lo bo. Cap a baix, cap a baix, cap a baix per una senda d'uns 7 Km. ESPECIAL!!! …IMPRESSIONANT!!! …FANTÀSTICA!!! …MERAVELLOSA!!! …BUENISSIMA!!!. Passem per camps de blat, passem entre pins, per dins de túnels de vegetació sempre amb la companyia de l'imponent barranc de La Fos a l'esquerra. Es que ho té tot.
Esta senda ens du quasi fins a l'autovía d’Almansa i des d'ací fins al Boquella pel carril de servei.
Una ruta espectacular i forta. El track i les fotos estan al seu lloc.

Esta vegada diré que: “el proper diumenge mes, però no se si millor”...Bellús.

ressaca btt - canals

Diumenge 15/maig/2011 - Font d'Espanya

"Font d'Espanya... Uy! que por!, a fer la mà jo no vaig!". Esta es la reacció que provoca esta paraula quan la vegem o la sentim.
Hui erem 6 els que pareix que no ens va afectar açò, Javi, Emilio, Carles, Vicent C, Faura i jo. Amb el dia tancat vam començar la ruta. Com sempre rialles, destrellats i coses que parlar de camí cap a Vallada, que en les primeres muntades cap a la Font d'Espanya ja es van acabar. El que físicament estan be, Javi, Emilio i Faura, van tirar davant, obrint camí i els que encara estem millor, Vicent C, Carles i jo, ens van quedar darrere, mes que res per a veure com anaven els de davant, per a estudiar-los, agarrar una bona estratègia i atacar-los cap al final de la muntanya per a guanyar punts. Però com sempre passa, ells tiren davant, i tiren, i tiren, i tiren i cada vegada estan mes lluny, i cada vegada s'enpina mes i ja no els vegem i pensem que la propera setmana segur eixirà millor.

Dalt de la Font d'Espanya van arribar Javi, Faura i Emilio, i a 5 mil·lèsimes de segon el grup de perseguidors (vegeu com no va ser tant).
Després de recuperar l'alé continuem la ruta marcada. Cap al Plà de la Balarma. Fins a mitat de la ruta, tot be. Es ací on van començar els problemes amb les nostres bicis i el fang. Les rodes es van convertir en rodes de quad, els canvis no es veien i tot açò feia que les bicis no rodaren. Cada 5 m. teniem que netejar el pont de l'horquilla per a poder continuar espentant la bici (no estàvem ni pedalejant). Mireu les rodes de la bici de Vicent C... Ací encara no había passat res...

Després de 3km i 45 min barallant-se amb el fang, vam arribar al Pla de la Balarma. Com les bicis estàvem al límit de trencar-se, vam decidir anar cap a Vallada pel Campello i des d'ací a casa. Ruta dura degut al fang però molt gratificant. Van ser moltes les rialles i les porcades amb el fang. Açò es tot.

El proper diumenge mes i millor. NAVALÓN!!! ...Uy, que por!!!

ressaca btt - canals

Diumenge 06/març/2011 - Font d'Espanya i Alt de la Vaca

Eren les 8:30 del matí i allí estàvem Romana, Javi, Dani, Emilio, Francisco, Vicent Climent, Vicent Prats, Mompó i jo. El ritme era bo i a encara que la rampa de "l'agüela" te consumix tota l'energia que tens reservada a les 9:50 ja estàvem en la Font d'Espanya. El primer en arribar va ser Francisco seguit per Javi i Vicent Prats. Després de la paradeta per a recuperar l'alé vam continuar fins a la carretera que va cap a Aielo. Allí el grup es va partir, Dani, Romana i Javi van baixar cap a Aielo per la carretera, la resta vam anar pel port d'Ontinyent a buscar una nova ruta.
Després de 3 Km de port asfaltat vam arribar a la pista que ens duria cap a l'alt de la Vaca i per la cresta de la serra cap a Aielo. El camí era molt pedregós i en sentit de muntada així que el grup es va tornar a partir, Emilio, Vicent Climent i Mompó van tornar arrere i per la carretera fins a Aielo. La resta vam continuar. Encara no sé si vaig fer bé o mal en continuar, a dia de hui la meua forma física i les forces no estaven per a fer esta ruta.
ES DE LO MES DUR QUE CONEC PER ACÍ.

Per a poder fer-la has de combinar perfectament tècnica i física i estes dos coses no poden ser normals, no, han de ser excel.lents. No vull dir amb açò que la meua tècnica i física siguen bones, son mes bé regulars tirant a mal, per això vaig patir tant. Les muntades son fortes i les baixades son d'eixies que fan que els braços es queden dormits i sense forces. A mes ja vens algo tocat de fer la muntada de la Font d'Espanya.
La pista acaba en La Clariana i des d'ací per camins fins a Aielo. Son 10 Km bestials i durs amb unes vistes espectaculars dels termes d'Aielo i d'Ontinyent. Crec que val la pena fer-la, preferiblement amb una bona condició física i tècnica, almenys una vegada en la vida.
En Aielo van veure a la resta del grup que ja havien esmorzat i es tornaven cap a Canals. Vicent Prats es va tornar am ells. Francisco i jo vam decidir esmorzar, estàvem esgotats.

El proper diumenge mes i millor... Beneixida.


PD: Vos deixe el track de la ruta en el seu lloc, per si algú vol provar...

ressaca btt - canals

Diumenge 30/gener/2011 - Bellús i Camins del Castell

Després de fer pala el diumenge passat, hui 7 ressaqueros hem eixit a cremar els polvorons, rosegons i "mantecaos" de les festes de Sant Antoni que ja els teníem prou acoplats al cos.
A les 8:30h estàvem en La Lloca, Ximo, Francisco, Toni, Miki, Vicent C, Javi i Andrés i com ningú dels que estàvem vam fer la ruta proposada del diumenge passat, dons vam decidir fer-la hui.
Feia fred, però de segur que no mes que el diumenge passat. A mida que anàvem muntant el port de l'Olleria el cos anava entrant en calor. El primer en arribar dalt va ser Ximo, seguit de Francisco i Javi. Ja sabeu com es la ruta fins a Bellús, sendes i pistes entre pins, mesclades amb trams asfaltats. Molt bonica. El millor es que anem per la solana de la serra. Ja en Bellús, esmorzem en el lloc de sempre i després per la Cova Negra cap a Xàtiva.
La tornada cap a Novetlè la fem per les sendes del castell. Ens van agradar molt estes sendes, molt tècniques i divertides, així que ja tenim una alternativa de tornada cap a casa. En el final de la ruta va ser primer Francisco seguit de Ximo i Andrés.

El dissabte 15 de gener vam fer la ruta de les sendes del Castell de Xàtiva, gracies als amics de la penya Hui no caurem de Xàtiva l'hem pogut gaudir i es de lo millor que hi ha per la contornada. La teniu en el seu lloc com a Canals-Solana i Ombria del Castell de Xàtiva-Canals.
El proper diumenge mes i millor... Els camins de la Solana.

ressaca btt - canals